Anar a passar el día a La Fageda d’en Jordà és probablement un dels millors plans per fer a qualsevol època de l’any. Un lloc únic en el que poder observar com les tonalitats de les fulles dels faig van canviant de color segons l’època, passant dels colors verds a l’estiu i la primavera, als colors més càlides a la tardor per acabar caient i omplint tot el camí de fulles a l’hivern.
La Fageda d’en Jordà, està situada en plena Garrotxa. Considerada una de les 28 reserves naturals del Parc Natural, creix sobre una colada de lava del volcà Croscat que s’estén pels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses.
El camí és molt planer, perfecte per anar amb mainada i des d’on es pot arribar fins el cràter del volcà Santa Margarida, on al bell mig s’hi situa una ermita.
Itineraris
Es pot accedir a peu per l’itinerari 2 (recorregut de 30 min. per la Fageda des de l’aparcament de Can Serra, km. 4,0 ctra d’Olot a Santa Pau, a mà esquerra). Des d’Olot l’itinerari 3 que va fins la Fageda (4 km, 1h 30), i des de Santa Pau també s’hi pot accedir a peu (5,2 km, 1h 45). L’accés en vehicle a motor està prohibit dils la reserva.
Els itineraris estan pensats per fer-los al llarg del matí i finalitzar-los a l’hora de dinar, moment idoni per poder gaudir de la gastronomia de la Garrotxa, a qui no li vénen de gust unes patates d’Olot després d’una excursió?
Al voltant de la fageda a 5 minuts del parking hi ha el restaurant del càmping la Fageda, però també podeu anar al Restaurant Masnou o el famós La Deu que van sortir al programa “Joc de Cartes” i que de ben segur, són un encert.
Aquest escenari ha sigut la font d’inspiració per a molts artistes, és un bosc que sembla sortit dels llibres de fantasía. A continuació us deixem el poema que va escriure Joan Maragall “La Fageda”:
Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Add a comment