L’Ajuntament de Girona col·locarà setze llambordes Stolpersteine per recordar els gironins deportats als camps de concentració nazi

0

L’acte commemoratiu es farà dilluns 29 de gener, a les 11 h, al jardí de la Infància, lloc on s’ubicaran les peces

L’Ajuntament de Girona col·locarà setze llambordes Stolpersteine al jardí de la Infància en record dels gironins que van ser deportats als camps de concentració nazi. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, presidirà l’acte commemoratiu, que es farà dilluns vinent, dia 29 de gener, a les 11 h, al mateix jardí de la Infància. Hi participarà també l’artista Gunter Demnig, creador de les Stolpersteine, que serà l’encarregat d’instal·lar les peces, fetes a mà per l’escultor alemany Michael Friedrichs-Friedlaender.

“Des de les administracions hem de tenir un paper actiu en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i de les nostres ciutats i en el foment dels valors de la pau, el respecte i la democràcia. Aquestes peces són un motiu més per mantenir viu el record de totes aquelles persones que van donar la seva vida o que es van haver d’exiliar per defensar les seves llibertats i, en definitiva, les llibertats de les generacions futures”, ha ressaltat l’alcaldessa.

L’acte d’instal·lació de les Stolpersteine està promogut pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i en els darrers anys s’ha anat fent en diferents municipis catalans on s’ha tingut coneixement que hi havien nascut ciutadans que van ser deportats en camps de concentració del nazisme. Girona serà el primer municipi de la demarcació on té lloc aquest acte de recuperació de la memòria històrica.

En el cas de la ciutat, s’ha trobat informació sobre setze homes que van ser deportats:

Josep Bartra Canet, Modesto Canet, Àngel Codina Martínez, Jose Dolovardes, Artur Gallego Sànchez, Joan Gasau Pou, Fidel Malla Franch, Francesc Massa, Josep Ribas Llinàs, Lluís Roca Sureda, Rafel Laborda Salazar, Gaietà Sànchez Tocalon, Jaume Soler Juanals, Gregori Verdaguer Dorca, Joan Vila Bataller i Eliseu Vidal Culubret.

Durant setmanes, des del consistori, a través del Museu d’Història de Girona, s’ha fet una cerca en els arxius de la ciutat per localitzar més informació sobre aquestes persones, per esbrinar on vivien i per trobar-ne familiars vius.

Però… que són es Stolpersteine?

Stolpersteine significa literalment en alemany “pedres de topada” i amb aquest sentit l’artista alemany Gunter Demnig va crear el projecte i les llambordes commemoratives Stolpersteine l’any 1993. L’objectiu de Demnig era recordar les víctimes del nazisme i conscienciar les persones joves de la importància que no es torni a repetir un episodi similar en la història. Es tracta de llambordes quadrades de 10 cm x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que van ser empresonades i/o deportades durant el nazisme. Cada peça és única i es fa de forma artesanal, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb la cruesa de l’extermini nazi.

En general, es col·loquen en el paviment de davant dels edificis on van viure o on van treballar les víctimes abans de la deportació o de l’empresonament, però a Girona s’ha apostat per fer-ho de forma conjunta en un únic espai. En aquest sentit, Marta Madrenas ha explicat que el lloc escollit “no ha estat fruit de l’atzar, sinó que hem triat posar-les al costat del refugi antiaeri del jardí de la Infància perquè és un dels indrets de la ciutat que més s’identifica amb la necessitat de reivindicar la memòria històrica a Girona”. El refugi està gestionat pel Museu d’Història de Girona i està inclòs en el projecte dels “Espais de memòria” impulsat per la Generalitat de Catalunya.

La primera instal·lació d’una Stolpersteine es va fer al barri de Kreuzberg, a Berlín, el 1996. Actualment, n’hi ha més de 60.000 ubicades en municipis de 21 països europeus. L’octubre del 2017 es va instal·lar la primera Stolpersteine fora d’Europa, concretament a Buenos Aires. Se’n poden trobar a Alemanya, Àustria, Hongria, Holanda, Bèlgica, la República Txeca, Noruega, Ucraïna, Croàcia, França, Grècia, Lituània, Luxemburg, Polònia, Romania, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia i l’Estat espanyol. Navàs va ser el primer municipi català i de l’Estat en col·locar una Stolpersteine l’any 2015.

Aquest mes de gener s’han instal·lat i s’instal·laran en diverses ciutats catalanes: Sabadell, Granollers, Olesa de Montserrat, els Guiamets i Cervera. Aquestes llambordes se sumaran a les existents a Navàs, Palà de Torroella, Igualada, Manresa i Castellar del Vallès.

Deixa una resposta

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada.