Girona en blanc i negre: 5 imatges antigues de la ciutat

La Rambla de la Llibertat, ara plena de terrasses, botigues, turistes i cambrers que et conviden a seure als seus establiments…

12087758_895172800573213_7206801626641802462_o

El claustre de la Uni! Diran alguns, però a partir del 1827, el claustre del convent de Sant Domènec va ser utilitzat com a caserna. A la imatge si us hi fixeu bé, apareixen els militars asseguts al balcó on ara remuguen els estudiants entre classe i classe perquè és divendres i el dia anterior van sortir de festa..

Sto. Domingo

L’antic mercat de la plaça de l’hospital. Al fons, l’edifici dels Bolets en construcció.

Visita dels presidents de les diputacions catalanes. Vista d'un mercat a la plaça de l'hospital. Al fons, l'edifici dels Bolets en construcció. Girona.

Aquest és un dels indrets més irreconeixibles de la ciutat. D’acord, ja sabeu que es tracta de la plaça Independència, però perquè ho heu llegit… Amb el pas dels anys, aquest mític lloc de trobada ha evolucionat de manera increïble i avui dia sembla que l’únic rastre que queda de la plaça de la imatge és l’escultura del mig, ja que actualment està envoltada d’edificis, arcs, terrasses i la cua per entrar al König.

15442373_1193350747422082_669723289666432736_n

El pont de pedra molt abans d’omplir-se de milers de persones per poder veure els Sopa de Cabre enfilats damunt l’Oficina de Turisme, al voltant de 1900 era un pont on transitaven carruatges dels comerciants que anaven o venien del mercat i on la vida transcorria amb molta més calma.

De tant en tant va bé mirar enrere per adonar-nos com (de bé o malament, segons el criteri de cadascú) ha canviat la nostra ciutat, que ja no és el que era fa un segle i segurament tampoc serà el que és avui dia mai més.

pont_pedra_101

 

  • No comments yet.
  • Add a comment

    També et pot interessar...

    al dia!

    Vols rebre l’actualitat de Girona al teu correu electrònic? 

    PD: No som gens pesats i podràs borrar-te de la llista quan vulguis!


    Els més populars

    No et perdis res